TERCERA CONFERÈNCIA

Aquesta tercera trobada del Cicle de Conferències de "Parlant d'educació: cap a una escola competent", va estar a càrreg de Fernando García. Aquest docent treballa al centre San Walabonso, el qual va iniciar a introduir les TIC l'any 2003. Cal destacar que ell mateix va confesar que al principi van tenir moments de frustració, però van ser capaços de parar-se a reflexionar i a partir d'aquest punt van anar ben encaminats.

Una de les frases que ens va mostrar i que crec que reflexa aquest moment és: "El pesimista se queja del viento; el optimista espera que cambie; el realista ajusta las velas". Penso que els docents hem de tenir present aquestes tres frases perquè deixen ben clar el nostra paper en el món educatiu. Només si afrontem els nous reptes i ens adaptem als canvies que viu la nostra societat, podrem treballar per una bona educació, i en aquest cas, introduir vertaderament les TIC als centres escolars.

Un dels aspectes que Fernando també va comentar, és que en general, hi ha poca formació o disposició per partt de certs educadors; crec que si proposem una metodologia i una forma de treball, nosaltres hem de poder resoldre els dubtes i tenir un domini dels instruments que s'estan utilitzant. A més, sovint el problema sorgeix perquè el material proporcionat als infants no està adaptat, i per tant, perd tota utilitat. Per tant, hem de tenir present que les TIC són una eina molt poderosa que ha d'estar integrada al currículum , és a dir, la tecnologia ha d'estar aplicada a l'educació.

Per una altra banda, Fernando va remarcar, que els infants d'aviu en dia, pertanyen a la generació digital i en aquest sentit, no podem perpetuar l'escola d'anys enrera sinó que hem de mirar cap al futur. Tal i com va dir, aprendre no és només reproduir sinó que està més relacionat amb produir. Encara així, cal tenir present que no tot val per a introduir les TIC a l'aula. Quan ens va mostrar la pàgina web de l'escola on treballa, em vaig quedar fascinada. És veritat que tenir un ordinador a l'aula i utilitzar-lo a l'hora dels racons, no és del tot integrar-les; en aquesta escola han estat capaços de crear un projecte enriquidor, on els alumnes són els protagonistes, on es treballa de forma globalitzada, i sobretot, on cadascun dels alumnes té un paper a desenvolupar.

Com a exemple, mencionar al nen "fotògraf": penso que ha tingut el privilegi de trobar-se amb aquest grup de professionals que en lloc de limitar-li les capacitats, el motiva i en realitat és un més de la comunitat educativa. En relació amb la lectura, penso que una de les activitats que ens va mostrar, és impressionant. Que els infants es "barallin" per llegir parràgrafs de novel·les (La Odisea, Lararillo de Tormes, etc.) per gravar-los, és molt més que assolir un objectiu currilcular. Penso que és saber motivar als infants, complir els seus interessos, que s'interessin i gaudeixin de la lectura... crec que qualsevol professional docent "mataria" per tenir un ambient educatiu com aquest. Un de les frases que ens va mostrar i té molt aveure amb aquest punt: "El cebo tiene que gustar al pescado, no al pescador".

Personalment, aquesta ha estat una de les conferències més enriquidores i m'ha fet reflexionar molt sobre el paper de les TIC i de la meva pròpia capacitat i predisposició. Crec que és elemental formar-se i creure amb el que s'està fent mirant sempre pel bé dels nostres alumnes. I per últim, una altra frase de Fernando que me va agradar molt: "Es mejor encender la luz que maldecir la oscuridad".