L'última conferència de "Parlant d'educació: cap a una escola competent", la va realitzar Enrique Roca Cobo. En aquest cas, ens va exposar la importància de l'avaluació i de saber què és aprendre a aprendre.
Aquest professional, va paralr breument d'un projecte pilot fet a l'educació infantil, el qual ha estat molt enriquidor i complex alhora. Un dels aspectes que es van avaluar en aquest projecte, va ser fins a quin punt els infants estaven preparats per llegir als 5/6 anys; segons Enrique, una de les majors problemàtiques és que gairebé es necessiten tants avaluadors com infants hi ha a l'aula. Un dels aspectes que més m'ha cridat l'atenció, és que aquest projecte no anirà més enllà. Jo crec que és importantíssim avaluar i estudiar els inicis de la lectoescriptura perquè és quan es construeix la base. Per tant, és essencial saber què succeeix, en què es pot millorar, el nivell maduratiu dels infants...
En aquest sentit, l'etapa de primària i d'educació secundària, estan molt més estudiades, ja que hi ha projecets específics que any rere any duen a terme unes avaluacions. És el cas de PISA. Si bé trobo molt adequat avaluar els continguts i coneixements que han adquirit els alumnes, penso que aquests exàmens d'avaluació no reflexen la realitat de cada centre escolar. Jo he tingut la oportunitat de poder veure una d'aquestes proves, concretament la de matemàtiques de segon d'ESO, i sincerament la vaig trobar molt difícil. Crec que els alumnes es poden sentir desmotivats i frustrats quan les fan ja que no estan adaptades al que ells fan; de fet, li vaig comentar al professor el que pensava, i estava completament d'acord amb mi.
Enrique va remarcar la importància d'avaluar, i va puntualitzar dos maneres d'avaluar competències: el sistema d'educació en general i la que es fa als alumnes. Crec que a aquests dos aspecets a avaluar, s'hauria d'afegir l'avaluació dels docents, perquè penso que la seva tasca influeix notablement en els procediments i resultats acadèmics.
Per últim, comentar que crec que a aquesta conferència s'han aportat massa dades estadístiques, hi he trobat a faltar més exemples o altres experiències a banda de PISA.
jueves, 27 de mayo de 2010
TERCERA CONFERÈNCIA
Aquesta tercera trobada del Cicle de Conferències de "Parlant d'educació: cap a una escola competent", va estar a càrreg de Fernando García. Aquest docent treballa al centre San Walabonso, el qual va iniciar a introduir les TIC l'any 2003. Cal destacar que ell mateix va confesar que al principi van tenir moments de frustració, però van ser capaços de parar-se a reflexionar i a partir d'aquest punt van anar ben encaminats.
Una de les frases que ens va mostrar i que crec que reflexa aquest moment és: "El pesimista se queja del viento; el optimista espera que cambie; el realista ajusta las velas". Penso que els docents hem de tenir present aquestes tres frases perquè deixen ben clar el nostra paper en el món educatiu. Només si afrontem els nous reptes i ens adaptem als canvies que viu la nostra societat, podrem treballar per una bona educació, i en aquest cas, introduir vertaderament les TIC als centres escolars.
Un dels aspectes que Fernando també va comentar, és que en general, hi ha poca formació o disposició per partt de certs educadors; crec que si proposem una metodologia i una forma de treball, nosaltres hem de poder resoldre els dubtes i tenir un domini dels instruments que s'estan utilitzant. A més, sovint el problema sorgeix perquè el material proporcionat als infants no està adaptat, i per tant, perd tota utilitat. Per tant, hem de tenir present que les TIC són una eina molt poderosa que ha d'estar integrada al currículum , és a dir, la tecnologia ha d'estar aplicada a l'educació.
Per una altra banda, Fernando va remarcar, que els infants d'aviu en dia, pertanyen a la generació digital i en aquest sentit, no podem perpetuar l'escola d'anys enrera sinó que hem de mirar cap al futur. Tal i com va dir, aprendre no és només reproduir sinó que està més relacionat amb produir. Encara així, cal tenir present que no tot val per a introduir les TIC a l'aula. Quan ens va mostrar la pàgina web de l'escola on treballa, em vaig quedar fascinada. És veritat que tenir un ordinador a l'aula i utilitzar-lo a l'hora dels racons, no és del tot integrar-les; en aquesta escola han estat capaços de crear un projecte enriquidor, on els alumnes són els protagonistes, on es treballa de forma globalitzada, i sobretot, on cadascun dels alumnes té un paper a desenvolupar.
Com a exemple, mencionar al nen "fotògraf": penso que ha tingut el privilegi de trobar-se amb aquest grup de professionals que en lloc de limitar-li les capacitats, el motiva i en realitat és un més de la comunitat educativa. En relació amb la lectura, penso que una de les activitats que ens va mostrar, és impressionant. Que els infants es "barallin" per llegir parràgrafs de novel·les (La Odisea, Lararillo de Tormes, etc.) per gravar-los, és molt més que assolir un objectiu currilcular. Penso que és saber motivar als infants, complir els seus interessos, que s'interessin i gaudeixin de la lectura... crec que qualsevol professional docent "mataria" per tenir un ambient educatiu com aquest. Un de les frases que ens va mostrar i té molt aveure amb aquest punt: "El cebo tiene que gustar al pescado, no al pescador".
Personalment, aquesta ha estat una de les conferències més enriquidores i m'ha fet reflexionar molt sobre el paper de les TIC i de la meva pròpia capacitat i predisposició. Crec que és elemental formar-se i creure amb el que s'està fent mirant sempre pel bé dels nostres alumnes. I per últim, una altra frase de Fernando que me va agradar molt: "Es mejor encender la luz que maldecir la oscuridad".
Una de les frases que ens va mostrar i que crec que reflexa aquest moment és: "El pesimista se queja del viento; el optimista espera que cambie; el realista ajusta las velas". Penso que els docents hem de tenir present aquestes tres frases perquè deixen ben clar el nostra paper en el món educatiu. Només si afrontem els nous reptes i ens adaptem als canvies que viu la nostra societat, podrem treballar per una bona educació, i en aquest cas, introduir vertaderament les TIC als centres escolars.
Un dels aspectes que Fernando també va comentar, és que en general, hi ha poca formació o disposició per partt de certs educadors; crec que si proposem una metodologia i una forma de treball, nosaltres hem de poder resoldre els dubtes i tenir un domini dels instruments que s'estan utilitzant. A més, sovint el problema sorgeix perquè el material proporcionat als infants no està adaptat, i per tant, perd tota utilitat. Per tant, hem de tenir present que les TIC són una eina molt poderosa que ha d'estar integrada al currículum , és a dir, la tecnologia ha d'estar aplicada a l'educació.
Per una altra banda, Fernando va remarcar, que els infants d'aviu en dia, pertanyen a la generació digital i en aquest sentit, no podem perpetuar l'escola d'anys enrera sinó que hem de mirar cap al futur. Tal i com va dir, aprendre no és només reproduir sinó que està més relacionat amb produir. Encara així, cal tenir present que no tot val per a introduir les TIC a l'aula. Quan ens va mostrar la pàgina web de l'escola on treballa, em vaig quedar fascinada. És veritat que tenir un ordinador a l'aula i utilitzar-lo a l'hora dels racons, no és del tot integrar-les; en aquesta escola han estat capaços de crear un projecte enriquidor, on els alumnes són els protagonistes, on es treballa de forma globalitzada, i sobretot, on cadascun dels alumnes té un paper a desenvolupar.
Com a exemple, mencionar al nen "fotògraf": penso que ha tingut el privilegi de trobar-se amb aquest grup de professionals que en lloc de limitar-li les capacitats, el motiva i en realitat és un més de la comunitat educativa. En relació amb la lectura, penso que una de les activitats que ens va mostrar, és impressionant. Que els infants es "barallin" per llegir parràgrafs de novel·les (La Odisea, Lararillo de Tormes, etc.) per gravar-los, és molt més que assolir un objectiu currilcular. Penso que és saber motivar als infants, complir els seus interessos, que s'interessin i gaudeixin de la lectura... crec que qualsevol professional docent "mataria" per tenir un ambient educatiu com aquest. Un de les frases que ens va mostrar i té molt aveure amb aquest punt: "El cebo tiene que gustar al pescado, no al pescador".
Personalment, aquesta ha estat una de les conferències més enriquidores i m'ha fet reflexionar molt sobre el paper de les TIC i de la meva pròpia capacitat i predisposició. Crec que és elemental formar-se i creure amb el que s'està fent mirant sempre pel bé dels nostres alumnes. I per últim, una altra frase de Fernando que me va agradar molt: "Es mejor encender la luz que maldecir la oscuridad".
jueves, 22 de abril de 2010
SEGONA CONFERÈNCIA
La segona conferència daquest cicle que tracat la temàtica "Parlant d'educació: cap a una escola competent", va ser exposada per Alzina. En aquest cas, aquest professional ens va parlar del mestre/la mestra competent.
Uns dels principals aspectes que cal tenir present en aquest cas, és la situació actual dels docents. La societat actual va canviant constantment i per tant, a l'àmbit educatiu també es produeixen canvis. Però, a vegades ens acelerem i cal incorporar els avenços, recerques, investigacions, etc. amb calma.
En aquest sentit, l'escola necessita serenitat per anar fent i millorar, estant sempre alerta als canvis continus que es produeixen a nivell mundial. Per tant, el nostre objectiu ha de ser aconseguir que tots els alumnes aprenguin cada dia més i millor.
Un dels principals problemes és que tots ens donem les culpes els uns als altres sense solucionar res. Hauríem de ser conscients que l'escola té unes funcions i com a docents, hem de saber triar què és important i què no. Cal educar a persones reflexives capaces de pensar i qüestionar el coneixement que ens envolta.
Per tant, treballar per competències implica acceptar que el coneixement és: contextual, funcional, complex i intencional. El mestre és la persona que sap, sap fer i sap trobar la resposta adequada, tenint en compte, per descomptat, allò que implica treballar per competències.
El mestre ha de creure en la seva professió, en la llibertat, en la igualtat, en formar persones competents i compatents, ha de meravellar-se per la seva professió.
Els mestres no són "superhéroes" , per tant, no hem de tenir por d'equivocar-nos, de descobrir, de les dificultats sorgides,... aquests són aspectes que ens enriquiran i ens faran ser més competents en la nostra tasca educativa.
Per últim, m'agradaria comentar una de les frases que va comentar alzina gairebé al final de la conferència i que hem sembla molt significativa: "Que hi hagi ànsia a l'aula per descobrir". Penso que aquest hauria de ser el principal objectiu dels mestres ja que no hi ha res tan meravellós com la motivació, la iniciativa, participació, estimulació...que mostri els nostres alumnes a l'aula. Clar està, que el mestre tindrà un paper fonamental per potenciar o limitar aquestes experiències.
Uns dels principals aspectes que cal tenir present en aquest cas, és la situació actual dels docents. La societat actual va canviant constantment i per tant, a l'àmbit educatiu també es produeixen canvis. Però, a vegades ens acelerem i cal incorporar els avenços, recerques, investigacions, etc. amb calma.
En aquest sentit, l'escola necessita serenitat per anar fent i millorar, estant sempre alerta als canvis continus que es produeixen a nivell mundial. Per tant, el nostre objectiu ha de ser aconseguir que tots els alumnes aprenguin cada dia més i millor.
Un dels principals problemes és que tots ens donem les culpes els uns als altres sense solucionar res. Hauríem de ser conscients que l'escola té unes funcions i com a docents, hem de saber triar què és important i què no. Cal educar a persones reflexives capaces de pensar i qüestionar el coneixement que ens envolta.
Per tant, treballar per competències implica acceptar que el coneixement és: contextual, funcional, complex i intencional. El mestre és la persona que sap, sap fer i sap trobar la resposta adequada, tenint en compte, per descomptat, allò que implica treballar per competències.
El mestre ha de creure en la seva professió, en la llibertat, en la igualtat, en formar persones competents i compatents, ha de meravellar-se per la seva professió.
Els mestres no són "superhéroes" , per tant, no hem de tenir por d'equivocar-nos, de descobrir, de les dificultats sorgides,... aquests són aspectes que ens enriquiran i ens faran ser més competents en la nostra tasca educativa.
Per últim, m'agradaria comentar una de les frases que va comentar alzina gairebé al final de la conferència i que hem sembla molt significativa: "Que hi hagi ànsia a l'aula per descobrir". Penso que aquest hauria de ser el principal objectiu dels mestres ja que no hi ha res tan meravellós com la motivació, la iniciativa, participació, estimulació...que mostri els nostres alumnes a l'aula. Clar està, que el mestre tindrà un paper fonamental per potenciar o limitar aquestes experiències.
miércoles, 24 de febrero de 2010
PRIMERA CONFERÈNCIA
El passat dia 21 de gener es va iniciar el cicle de conferències Parlant d'educació: Cap a una escola competent. Serafí Antúnez ens va exposar la complicada tasca de gestionar un centre educatiu, fet que comporta diferents nivells:
- Nivell acadèmic: didàctica, orientacions, organització,...
- Nivell administratiu: comporta papers, diners, etc., és a dir, fer que els processos interns funcionin.
- Govern: tant intern com extern.
- Serveis: menjador, biblioteca, escola amtinera, etc.
Aquest quatre aspectes impliquen necessàriament un conjunt de sistemes relacionals i tots són rellevants i significatius per dur a terme una bona gestió escolar.
Cal tenir present que en els darrers anys la realitat social ha canviat notablement, i consegüentment, també la realitat escolar ha evolucionat. Si bé abans la comunitat educativa estava formada per mestres, actualment hi ha diferents professionals i especialistes implicats en l'educació als centres. Per tant, ara l'escola és un espai més complexe on les relacions i la gestió ha canviat.
Un aspecte molt interessant que també es va comentar, és que les lleis parlen de les funcions dels centres (cada cop se li designa més responsabilitat i funcions) però, aquestes lleis no parlen del paper de la societat, de la família, dels mitjans de comunicació, etc. dins de l'àmbit de l'educació. Crec que seria molt beneficiós delimitar el paper de cada agent educatiu ja que així es complementarien els objectius i accions educatives.
En definitiva, la gestió d'un centre escolar hauria de ser una cosa de tots (equip directiu, resta de docents i especialistes, pares i mares, alumnes, etc.), i sobretot, ha d'haver una coherència entre el discurs que es dóna i les pràctiques que es duen a terme.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)